...espai virtual de reflexió crítica sobre la realitat d'Almassora, la Plana i el món en general. Noticies, històries, art, poesia, contes, cultura,natura, experiències, ...

AlmassoraTeVeu

De mil anys ençà

Sobre el present i el passat (medieval), i II

Ràtio: 0 / 5

Estrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactives
 

Tant els clixés dolents com els positius sobre l’Edat Mitjana obliden en el fons que, com en qualsevol moment de la història, tot en aquesta època era diversitat. Obliden que els homes i les dones d’aleshores ni acostumaven tot el dia a matar-se, perseguir-se i morir de fam, ni es dedicaven constantment a realitzar proeses, estimar-se i gaudir de la vida. Més aviat, sobretot els sectors majoritaris del món medieval (camperols i artesans), es consagraven com és normal a treballar i a intentar sobreviure amb la major dignitat.

Però aquesta supervivència es produïa, això sí, en circumstàncies molt diferents de les nostres. Ací rau un punt bàsic.

L’Edat Mitjana és un període substancialment diferent de l’actual. Però no és diferent tant sols perquè manque d’elements concrets que sí posseïm avui. És diferent també perquè, en general, les seues estructures polítiques, socials, econòmiques i culturals es troben molt allunyades de les del present. Almenys per a l’Europa occidental de nou, els investigadors solen agrupar aquestes estructures en dos pols: el feudalisme, un sistema de fragmentació del poder, d’imposició de la noblesa i de predomini agropecuari; i la religió (cristiana, musulmana o jueva), un esquema de creences que ho impregnava tot i que determinava qualsevol forma d’observar la realitat. Probablement, com que ens resulta difícil entendre amb plenitud un món organitzat així, de manera tan estranya en principi al que ens diuen que és la nostra societat (capitalista, democràtica, urbana, racional i científica), és lògic que ens compense assumir una etapa com aquella amb els estereotips simplificadors que he resumit.

En conclusió, és evident que l’Edat Mitjana, a més de constituir una realitat històrica, s’ha transformat socialment en una idea o, millor, en diverses idees. Precisament, la dialèctica i les combinacions possibles entre realitat i idees, passades i presents, justifiquen els contrastos amb què creem conèixer l’etapa medieval. I això, també perquè els apropaments a la història (a qualsevol història, medieval o no) acostumen a efectuar-se amb la pauta que, segons sembla, un estudiant francès dels anys seixanta del segle XX va traslladar a la seua professora: a la història no s’acut per saber si tal fet o tal altre són exactes, sinó per promoure les idees pròpies. Aquesta afirmació pot escandalitzar. Però, ens agrade o no, ho admetem o no, aquest recórrer a la història amb finalitats interessades ho fem tots, fins i tot quan es tracta d’una Edat Mitjana que, segons i com, es troba tan lluny o tan prop de nosaltres.

Escriure un comentari

Es prohibeixen els insults i ofenses cap a les persones així com paraules malsonants i blasfèmies que desvirtúen el debat i falten el respecte a les persones.

Códi de seguretat
Actualitzar

Vist (des de 04-03-15)

© 2009-2014 by GPIUTMD