...espai virtual de reflexió crítica sobre la realitat d'Almassora, la Plana i el món en general. Noticies, històries, art, poesia, contes, cultura,natura, experiències, ...

AlmassoraTeVeu

Paisatge i patrimoni: reflexions

Almassora: entre la Panderola i el TRAM (I)

Ràtio: 5 / 5

Estrelles activesEstrelles activesEstrelles activesEstrelles activesEstrelles actives
 

Mig segle després de desaparèixer la Panderola, una bona part de la societat de la Plana (les generacions més majors) encara conserva en la seua memòria el seu record perquè aquell mitjà de transport va facilitar la vida de molta gent en assegurar la seua mobilitat habitual (per lleure, per treball o per estudis).

Per això, moltes d’aquestes persones es mostren favorables a compartir les vivències de la seua infantesa al voltant de la Panderola perquè, a diferència d'altres esdeveniments de la història recent, no suscita cap controvèrsia.

Sense saber-ho ni planificar-ho però amb una voluntat explícita i decidida, els nostres majors han aconseguit convertir l’anecdotari d’experiències viscudes en patrimoni i la memòria en cultura gràcies a un llegat de cançons, fotografies, dibuixos, imatges i relats que permeten escriure una Història allunyada de la que conten els llibres perquè es basa en percepcions, emocions i sentits (olors, sons, sensacions) però que determina gran part de la nostra identitat comarcal.

Precisament, aquesta intenció de les persones velles de llegar una part de la seua història fa que la Panderola esdevinga objecte d'estudi, perquè lluny de desaparèixer la seua empremta ha perdurat fins als nostres dies i completa el testimoni viu dels seus protagonistes: per les seues aportacions a la definició del paisatge; per les obres de fàbrica, algunes de les quals han perdurat quasi intactes readaptades a altres usos; pel material mòbil que encara es conserva, ara com a monuments o fites urbanes; per les fonts documentals que, tot i la seua dispersió, encara es guarden en diversos arxius.

La clausura de la Panderola va suposar la desaparició del millor transport públic que ha tingut la Plana en tota la seua història perquè tenia una utilitat que actualment no tenen els mitjans col·lectius actuals. La promoció pública del vehicle privat, sobretot de l’automòbil particular ha provocat unes mancances de mobilitat que amenacen la sostenibilitat de la comarca i llastren econòmicament les famílies que depenen dels vehicles privats per a moure’s. Amb tot, d’uns anys ençà les administracions públiques se n’han adonat dels problemes de mobilitat que causa la dependència absoluta de l’automòbil i han iniciat una tímida reacció en favor del transport públic (poc decidida, la veritat!!!).

En aquest context, hem d’entendre el Tram, un troleibús amb vocació de Panderola moderna que pretén unir les principals ciutats de la Plana, encara que no sabem ben bé quan estarà operatiu tot el recorregut i tampoc coneixem el projecte perquè ni els seus promotors polítics ho acaben de tindre clar. Aleshores, ens trobem amb un projecte avantguardista i molt interessant però sense acabar de planificar del tot, que té molt d’improvisació per una timorata voluntat política amb clares mostres de temor infundat. Precisament, aquest fet ja ha causat controvèrsies: per la falta de diàleg; per la renúncia al consens social; i pels retards constants i canvis de criteri que confonen a la majoria i provoquen rebuig. De fet, Almassora és un dels punts conflictius... però d’això ens ocuparem pròximament en un article monogràfic.

De moment, ens centrarem en discernir les claus que han erigit la Panderola com un dels modeladors principals del paisatge d’Almassora. Abans de res, cal recalcar que aquell tramvia de via estreta (0,75 m) va funcionar entre 1888 i 1963 i va unir les principals ciutats de la comarca: Onda, Vila-real, Almassora, Castelló (i el Grau de Castelló). Més tard, a partir de 1907, en una ampliació del seu abast territorial, un nou tram va unir Vila-real i el Grau de Borriana passant per Borriana. La repercussió de la Panderola en el territori de la Plana és una línia d’estudi científic que ha obert un ventall d’hipòtesis de treball al voltant de la configuració del paisatge de la Plana certament interessant i molt avantguardista en el camp de les Ciències Socials.

A Almassora, segons el projecte original el pas es formalitzava als afores de la ciutat de finals del segle xix, seguint el carrer de Sant Jaume i el carrer Trinitat; on s’ajuntaven es va haver de dissenyar una corba molt tancada certament perillosa. Amb això van quedar establertes dues de les principals línies de l'expansió urbana moderna i conjuntament amb el Calvari es va configurar un perímetre pseudotriangular, amb grans espais buits que han mantingut distanciats als grups perifèrics del centre durant molts anys, una realitat que només l'últim Pla General d'Ordenació Urbana ha intentat corregir.

En aquest sentit, el carrer sant Jaume (per on entrava la Panderola des de Vila-real) ha concentrat al llarg de dos quilòmetres usos residencials d'una banda i, d'una altra, usos industrials i de serveis, en la zona més septentrional del municipi. A l'altre extrem (on estava l'estació) s'han entremesclat també els dos usos urbans amb predomini del residencial que en les dos últimes dècades ha substituït quasi totalment els antics magatzems de taronges per blocs de vivendes. 

La trajectòria d'un comboi del tramvia en l’Almassora actual seria la següent: entraria en el municipi per la Foya (al final del carrer sant Jaume) i continuaria fins al carrer Colom fins a girar per a seguir pel carrer Trinidad en direcció cap a Castelló. A l'altura de la plaça de santa Isabel viraria lleugerament fins al carrer sant Ferran per on abandonaria Almassora una vegada superat el grup Corell i després de creuar el pont del Barranquet.

Certament, ha desaparegut quasi tot rastre de la Panderola a Almassora però encara queden marques identificables del recorregut que determinen el nostre paisatge urbà de manera gens menyspreable. Fins fa pocs anys es conservava el jardí utilitzat com a mitgera al carrer Trinidad, on estaven instal·lades les vies, però una remodelació la va fer desaparéixer del paisatge urbà.

Una altra marca, és l’actual plaça santa Isabel (que fins 1995 conservava una de les illes del jardí que hi havia on s'ubicava l'antic edifici de l'estació) on unes plaques amb la inscripció «(El jardinet de l'estacioneta)» i un xicotet monument commemoratiu inaugurat per l'Ajuntament l'octubre de 2013 recorden el pas de la Panderola per Almassora.

Per últim, al carrer sant Ferran es conserven encara uns magatzems (sense ús) localitzats en el perímetre de l’antiga estació i que són la millor mostra de com la Panderola va ajudar a configurar el paisatge actual. Probablement, aquestos magatzems no tenen cap interés artístic però sí un gran valor històric que caldria preservar amb alguna iniciativa pública com ara la instal·lació d’algun museu o dependència municipal que li donara prestigi patrimonial i una excusa de conservació.

 

 

PNOA © Instituto Geográfico Nacional de España - (Comunidad Valenciana)

 

 

Escriure un comentari

Es prohibeixen els insults i ofenses cap a les persones així com paraules malsonants i blasfèmies que desvirtúen el debat i falten el respecte a les persones.

Códi de seguretat
Actualitzar

Vist (des de 04-03-15)

© 2009-2014 by GPIUTMD