...espai virtual de reflexió crítica sobre la realitat d'Almassora, la Plana i el món en general. Noticies, històries, art, poesia, contes, cultura,natura, experiències, ...

AlmassoraTeVeu

Pròleg

Modernisme inesperat: D. Ferreira i les contradiccions de l’èpica

Ràtio: 4 / 5

Estrelles activesEstrelles activesEstrelles activesEstrelles activesEstrelles inactives
 

Fa poc temps la editorial de la Universitat Pontifícia de Cartagena (UPC) ha editat la biografia no oficial de Dionisio Ferreira,  nascut a Xinzo de Limia l’any 1896 i desaparegut des de 1931 i poeta de dos versos. Aquesta darrera afirmació, segons l’autor del llibre (Dionisio Ferreira and his heritage 125 years later, UPC Ediciones) Gabriel Ossorio, és literalment certa:

Gallega de mi alma, desde el faro,

no viste remero en la barca.

Aquesta puntualització (aparentment inovensiva) ha sigut la causa d’una polèmica inabarcable en alguns cercles acadèmics americans. Tot va començar amb un tuit de Kenneth Goldsmith adduïnt que gran part del llibre està constituït per cites de la seua introducció a la “recopilació” Against Expression (An Anthology of Conceptual Writing), que va editar junt amb Craig Dworkin. Però potser siga interessant simplificar l’assumpte on crec que el lector d’aquest blog pot sentir-se més còmode donat que la polèmica entre proto-positivistes, post-marxistes, marxistes, french-theory-istes i post-modernistes en aquest punt concret és molt més divertida de seguir en espais de debat acondicionats com ara bars o la secció de comentaris en els articles de Cristian Campos.

La questió fonamental es pot resumir amb una cita textual del capítol “Digresión epifenoménica y Archivo como máquina exoentrópica”:

En 1922 Dionisio Ferreira escribió sus dos únicos versos, profundamente estudiados en su tesis doctoral por el filósofo chipriota Giannis Kavafis. ¿Por qué detuvo su casi virgen carrera como poeta y escritor y decidió establecerse únicamente como poeta? La respuesta la encontramos en una carta que escribió pero nunca llegó a enviar al intelectual francés Charles-AlbertCingria: “Se han escrito muchas cosas, buenas o malas. Se ha escrito tanto que me parece absurdo escribir más”. 

En aquest mateix capítol es relaciona el treball posterior de Ferreira amb els moviments de moda d’escriptura no creativa (uncreative writing) i s’atribueix al gallec no només el títol de precursor d’aquest tipus de literatura sinó que (amb certa temeritat) el senyor Ossorio decideix assignar-li el paper de creador d’un moviment modernista o almenys post-decadentista, amb certa idiosincràcia futurista –diu-, encara sense anomenar i, segons pareix, sense escola ni seguidors posteriors. En un últim apartat d’aquest controvertit capítol el biògraf excusa la falta del que ell anomena “pruebas innecesarias pero de tal vez conveniente constatación”, és a dir, d’algun text que corrobore les seues tesis, a dos factors:

En primer lugar, su producción es, al modo tradicional, inexistente. Pero, atendiendo a la actitud digresiva de Ferreira, a su talento anti-creativo y a su visión sumamente avanzada de la relación entre Archivo y Novedad, es, en mi opinión, su propia biblioteca la más vanguardista (y la única) de sus creaciones. Una biblioteca tristemente perdida en el Estado Libre de Fiume. Por tanto, en segundo lugar: ¿qué poeta es capaz de seguir la escuela del silencio y el olvido? ¿qué joven tiene el valor de buscar la gloria literaria en la nada de un nombre sin versos?

És evident que Ossorio tracta de fer valer la consistència de la seua teoria amb una retòrica gens epistèmica, que, de fet, es mostra contradictòria en el sentit que l’actitud auto-justificativa del text sobre el text implica la inoperància de les tesis. I és ací on reposa gran part de la crítica al llibre.

Es sap que Dionisio Ferreira va viatjar en algun moment a Madrid després de llegir les primeres 40 pàgines de la famosa biografia de Boswell, The Life of Samuel Johnson. Tenia la intenció, segons pareix (i d’acord amb el primer capítol biogràfic del llibre de Ossorio) de dur a terme un paper similar en la vida d’algun desconegut. Quasi 125 anys després, un professor de la Universitat Pontifícia de Cartagena ha decidit dedicar un extens llibre a la vida del que devia ser l’amanuense. Tot i les atrevides i potser refutables afirmacions al llarg de vora 450 pàgines, cal reconèixer la capacitat d’aquest (presumiblement) intel·lectual gallec que va aportar un dels silencis més celebrats de l’avantguarda espanyola. (23€, UPC Ediciones, 2013)

Escriure un comentari

Es prohibeixen els insults i ofenses cap a les persones així com paraules malsonants i blasfèmies que desvirtúen el debat i falten el respecte a les persones.

Códi de seguretat
Actualitzar

Vist (des de 04-03-15)

© 2009-2014 by GPIUTMD