...espai virtual de reflexió crítica sobre la realitat d'Almassora, la Plana i el món en general. Noticies, històries, art, poesia, contes, cultura,natura, experiències, ...

AlmassoraTeVeu

Pròleg

¿Tienes novia? Si es así, ¿cómo se llama?

Ràtio: 5 / 5

Estrelles activesEstrelles activesEstrelles activesEstrelles activesEstrelles actives
 

Sí, tengo dos novias, ¡la música y mis abrahamers! Així responia Abraham Mateo en la entrevista digital que El País ens va oferir fa poques setmanes a la fan valen abrahamer. Indiscutiblement bíblic, Mateo deixa una abrahamer més satisfeta. Les seues respostes viuen entre el tuit adolescent i el discurs de campanya electoral. Sony, una companyia japonesa amb seu creativa a Estats Units i sucursals allà on hi ha potencial per aconseguir ingresos, sap molt bé què ha de fer: hi ha un mercat de noves adolescents per a les que el salt cap al porno de Miley Cyrus i Justin Bieber és massa agosarat; adolescents que volen un jove agradable

que mostre un amor incondicional per la seua mare (una excusa perfecta per no haver de respondre als infinits tqm/tvm que acapara) però que tinga el potencial d’evolucionar amb elles, descobrir les etapes puberals tots a la vegada i finalment construir un ídol sexual que, a més, tinga una identitat nacional diferenciada i siga políticament correcte amb les minories.

Però, de nou, la premsa mainstream ha oblidat el fenomen real i els jugadors de lliga regional als que també els pregunten si tienen novia després d’aconseguir milers (o milions) de visites als seus videos en Youtube. Jo arribe tard també: fa dos anys que pense en aquesta gent, i probablement els noms han canviat i hi ha un mapa diferent. En qualsevol cas, oferiré una breu mostra de música real, de la calle i de les xarxes socials que (almenys fa un o dos anys) eclipsava el rebombori de Macaco xipollejant en una banyera plena de monedes de dos euros.

FRAAG MALAS

En la seua “21th century Spanish Music” (Random House, 2012), Olafur Bollestër descriu aquest amant del gran angular molt millor del que jo podria fer-ho:

Born in Mallorca on the 6th January of 1994. Fraag Malas is A.K.A. Jose Manuel Sánchez, formerly known as Fraag Malas Compañías (Fraag Bad Companies) or simply Lil Jay. The only difference with the so-called Justin Bieber is on his voice and style. Namely he offers a velvety deep voice and he prefers the openness and unreservation when designing his lyrics. Some of the critics that encourage his unconditional fans to stand up for his idol are precisely related to the frankness which he deepens when asking/suggesting for sexual issues with his eventual lovers. However, it is questionless that his talent weaves the best of Spanish emerging R&B, latest copla hits and some interesting details of Venezuelan mischievous Latin-Pop: he is a talented visionary of what girl teenagers are eager to listen. This is kindly demonstrated in the emotional words he sings in "Volar" (To Fly) -one of his earliest creations-:

Lo siento mi niña solo quise lo mejor, intentar ayudarte pero mi voluntad fracasó.

(I'm sorry baby, I just wanted the best, I just tried to help you yet my will collapsed)

El seu hit més conegut per als no especialistes és probablement “Ella se fué”, una cançó dedicada a Marta del Castillo que, segons diu a la pàgina oficial, va ser encomanada per la família. Probablement açò va catapultar Abraham Mateo més que no Fraag en termes d’imatge d’acord amb els estàndards de les multinacionals de la música, donat que aleshores els dos competien pel regne dels cors adolescents (una cançó de Malas, “Ella me pone”, té més de 7 milions de visites en youtube i en general els seus videos no baixen de les 100K) i és evident que no és massa bona estratègia establir un vincle tan clar amb un dels casos més macabres de la història recent si es pretén atreure xiquetes de 13 anys. Si ens fixem en twitter, aquest cantant disposa de 62K seguidors que, comparat amb els 428K de Mateo és un molt bon número si tenim en compte que només compta amb suport d’una companyia menor, com és Roster Music(especialtzada en Latin) i que la seua política d’imatge és de les pitjors que s’han vist des de Camilo Sesto cantant allò de “Mola Mazo”. Pensant-ho bé, Roster és una bona opció, ja que el públic sudamericà no el va conéixer quan començava i... Decai estan en eixe segell!!

 

https://www.youtube.com/watch?v=UCLNISL9VhA

ALOY

Vaig descobrir Aloy amb el seu radical “Barriobajero”, de 2009. Aloy, pel poc que sé, és un jove de Benimaclet o Burjassot (supose, no ho sé) que va ser possiblement la figura inaugural del que podríem dir que és el principi del gangsta rap valencià. Aquesta cançó té ara mateix més de 2 milions de visites en youtube i, tenint en compte que està enregistrada amb una càmera de menys de 300 euros i que només tenia alguns col·legues amb no massa habilitat per la dansa rodejant-lo, és tota una gesta. A partir d’ací, va fer uns pocs videos més i a principis dels 2010 va entrar a formar part de SoundBlaster (http://www.sbroficial.com/) on, en 2013, va aconseguir un altre èxit, “Sonando en la Calle”, una cançó en la que el canvi en la veu és evident i on la lletra ha perdut prou força. El seu primer tema, però, em pareix brutal

“Pa' ligar no hay que estar bueno hay que tener ordenador “

Pense en tots els col·legues del club Warcraft aprenent-se-la.

 

Després d’aquell Callejeros de Cuatro, hi ha poc que es puga dir sobre Nyno. Des d’un principi va apostar per les HD, els cotxes i l’estètica i les lletres gangsta més radicals. Aquest artista ha sobreviscut prou bé els anys i es podria dir que ha millorat vocalment, tot i que les seues lletres pareixen escrites per una mà inocent en un contenidor ple de tòpics pobrement traduïts del hip hop dels projects de Baltimore. He seleccionat un video amb Nyno en acústic que és realment curiós.

 

Hem dit ja que Aloy va canviar de segell al voltant de 2012.  Supose que estareu preguntant-vos: amb qui va començar? Qui va descobrir Aloy? Doncs, si no m’equivoque, va ser Mowlihawk, un jove més conegut per les seues actuacions inoblidables a les “Peleas de Gallos” que també ha tractat d’obrir-se camí fora de la producció. Tot i això, els seus èxits més importants han sigut amb Aloy i Subze (del que parlarem tot seguit). La cançó que mostre ací és una versió rap d’aquella magnífica “Nadie me quita mis vacaciones en Castellón” de Luís Aguiléamb imatges de Pinto i algun il·lustre gaditano més.

 

Subze és un Porta d’Elda, probablement jugador de futbol en segona regional, té una familia de classe mitja-alta i va fracassar sorollosament en una relació sentimental quan tenia 15 anys perquè ella no entenia que, en realitat, ell és un xic sensible. Després d’aquest episodi, va decidir que la música es mi vida i,donat que els seus pares van haver d’abolir les classes de piano perquè el xiquet era massa inquiet i era millor que participara en un esport de contacte rodejat de xics de la seua edat i comandat per un Aristòtil amb pantalons Adidas, Subze es va decantar pel  que ell va considerar una especialitat fora del regne dels imperatius de la lírica: el rap. La seua cançó més famosa, però, va ser “The Boss”, culminació de la fama de Rafael Mora. Subze va rebre moltes crítiques per “vendre’s”, tot i que fins i tot aquest tema està produït per Mowlihawk, que és un signe clar del seu caràcter completament Underground (almenys fins 2012). Però en part tenien raó, puix el seu primer èxit, “Ciclos, dietas y viceversa”, es mostrava transparentment crític amb el programa televisiu del que aquest popular polític provenia.

Per cert, la última cançó que he trobat d’aquest jove, en 2013, també és amb SoundBlaster Records.

 

Em disculpareu, però necessite acabar amb el Ella y yo de Decai. Aquesta cançó em va impedir dormir algunes nits d’estiu i em va ajudar a madurar. O això deia Epimènides.

 

Comentaris  

#1 Andy 13-04-2014 10:16
No sé on està Lucas. En veritat, fenòmens com aquests que descrius magníficament són habituals durant les dues últimes dècades. Supose que és un esglaó més d'aquest capitalisme rampant del segle XXI amb les seues "sarpotes" intoxicant-ho tot i manipulant les ments més dèbils. Parles dels adol·lescents (quina millor edat manipulable a més no poder perquè als quinze anys tothom es mostra irreverent i rebel amb el seu passat infantil i vol demostrar als seus pares que ja és major però en realitat ha caigut en el parany dels magnats especuladors de les xarxes socials) però també hi ha altres "edats" absortes en altres experiments de música-basura-e mocionant-de-la -muerte que han preferit al·lienar-se del món real per a viure la vida d'altres persones a les que admiren pel simple fet de que guanyen pasta per eixir als realitys que s'empasen dia rere dia durant anys. Extraordinari, Hèctor Mas!

Escriure un comentari

Es prohibeixen els insults i ofenses cap a les persones així com paraules malsonants i blasfèmies que desvirtúen el debat i falten el respecte a les persones.

Códi de seguretat
Actualitzar

Vist (des de 04-03-15)

© 2009-2014 by GPIUTMD