...espai virtual de reflexió crítica sobre la realitat d'Almassora, la Plana i el món en general. Noticies, històries, art, poesia, contes, cultura,natura, experiències, ...

AlmassoraTeVeu

Una ullada a la polis


 

Sobre l'autora: Evèlia Beltràn

Professora de llatí i grec a l’Ies Vila-roja d’Almassora des del curs 2001-2002, es dedica a l’ensenyament des de l’any 1987. Retorna professionalment al poble per trasllat l’any 2001, després de treballar: a Carmelites, abans d’aprovar les opossicions l’any 1988; a Onda i a l’Ies Alvaro Falomir, mentres esperava destinació definitiva; al Port de Sagunt i a Borriana. Veïna des de sempre d’Almassora, excepte a la seua època d’estudiant universitària, naix al poble el 9 de juny de 1964, al carrer Sant Lluís, a “ l’escaleta”, un pisset xicotet on vivien els pares. Es considera Dona, amb majúscules, i tot el que això comporta, amb els seus avantatges i els seus inconvenients: esposa, mare, filla, germana, cunyada, nora……és conscient de totes eixes coses que, per ser el gènere que és, la lliguen inexorablement al món que l’envolta d’una manera especial i diferent.


 

              

La setmana blanca

Ràtio: 0 / 5

Estrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactives
Fa uns quants anys, i per desgràcia  no recorde quants, l'Administració va intentar implantar al calendari escolar unes vacances al gener o febrer que va anomenar la Setmana Blanca. La iniciativa no va calar perquè, a imitació de l'estructura de les vacances escolars a Europa, no es podia col.locar una setmana blanca a un país on majoritàriament no hi havia neu en tot l'hivern.
Aquest curs s'ha organitzat un altre experiment. Fent cas a una pressió social latent que entén que els docents tenen massa vacances o, si més no, com a càstic funcionarial, la Conselleria d'Educació Valenciana ha entés que seria bo començar el curs escolar global, escoles i Instituts, el dia 3 de setembre. Els instituts, ja a corecuita, van fer els exàmens de setembre, per ordre administrativa, a meitat juliol, no tenint alguns alumnes l'oportunitat de recuperar totes les  assignatures per la falta de temps per preparar els exàmens. Tot aquest despropòsit ha provocat un inici de curs en plena canícula estival. Cal dir que aquí al setembre sempre fa calor, si més no la primera quinzena, i imitant aquesta vegada plantejaments provats i rebutjats per altres comunitats autònomes, la Comunitat Valenciana recondueix l'inici de curs a principis de setembre.
Problemes:
- els centres no estan preparats ambientalment per lliurar els alumnes de l'excessiva temperatura de les aules.
- colps de calor entre l'alumnat i professorat
- treballar per sobre de la temperatura recomanada per les normes d'higiene laboral
- l'augment de la ràtio per aula agreujant la situació
- mobilitzacions entre pares i alumnes reclamant dignitat per apendre.....
Ara em ve al cap l'imatge de la Consellera d'Educació dient que ells no eren responsables de la calor "inusual" com havia començat aquest setembre. La dona, des de la seua Conselleria, amb una rebequeta posada protegint-se de l'aire acondicionat del que gaudia la sala.
També em ve al cap les paraules d'una amiga francesa que em deia que quan era menuda i vivia a Argèria  començaven el curs a principis d'octubre, per què seria? 
Sembla ser que estem davant d'un altre experiment educatiu tant de bo abocat al fracàs. Els països han d'organitzar la seua vida i de fet l'organitzen en funció de la seua climatologia i de les seues peculiaritats meteorològiques, de la mateixa manera que era incongruent tenir una setmana blanca a l'europea sense neu, no podem tenir classe a 37º ambientals. Potser hauré d'agrair al càncer una altra cosa: haver-me estalviat de morir dins l'aula d'una lipotímia aquest setembre.
Fins aviat!!
 

Patir un càncer

Ràtio: 5 / 5

Estrelles activesEstrelles activesEstrelles activesEstrelles activesEstrelles actives

“Tinc càncer de mama. No acabe d’entendre res; què està passant? Cal posar-se les piles. Em trobe perfectament i estic malalta, no entenc res! Ara açò no em va bé!”

Aquests són els primers pensaments que recorde del començament d’aquesta història, en què, com a protagonista principal, vaig entrar de cop i volta a principi d’estiu. Aquestes són sempre eixes coses  que els passen  a d’altres; les que et conten d’una veïna,  d’una companya o d’una antiga amiga…i ara m’ha tocat. Sí, m’ha tocat!

Les primeres preguntes mèdiques sempre són les mateixes: Fuma? Antecedents familiars? No i no. Quin grau de responsabilitat  tenim en les nostres malalties? Faig esport, intente menjar bé i variat, no faig excessos en res,……què està passant? De cop penses en la quantitat de veïns del carrer que han patit un càncer  i exemples de casa sí, casa també, et sorprenen i et preguntes com i per què. Motius ambientals que no controles, manipulacions alimentàries que desconeixes, productes de neteja tòxics, estrés laboral incontrolable, patiments familiars que ens amoïnen potser ens afecten tant que canvien el nostre metabolisme. Recorde una companya, amb un consell poc exitós, recomanant-me que canviara els meus hàbits alimentaris i de vida; que fera esport, que em traguera el sucre de la dieta… Curiosament faig esport i no m’agrada el dolç. Contradiccions de la vida: càncers ambientals provocats de manera aleatòria sense motiu aparent.

Després de les causes de la malaltia, la gran preocupació és si pot haver algún altre tumor en un altre lloc. Proves i més proves. Analítiques i més analítiques. T’imagines? Qual rata de laboratori , passant de màquina a màquina, d’hospital en hospital, fins que queden fetes un munt de proves les quals, amb sobres tancats, no goses obrir per.por i per ignorància mèdica. L’oncòleg obre els sobres i diu: “la resta del cos està neta”. Següent prova superada.

Causes, operació, proves… Següent pas: tractament . La gran por: la químio. És cert, la gran por. El canvi d’imatge que provoca el tractament; la manifestació evident de la malaltia; els efectes secundaris; el llarg període de tractament que modifica els hàbits de vida quotidians… un cúmul de pensaments, i cap de bo, que atabalen el cervell inevitablement. Cal mantenir el record de les paraules que em va dir una dona afectada: “No escoltes ningú quan vages al metge, cada cas és cada cas”i és cert cada procés patològic té la seua solució que pot ser completament diferent a la d’un altre malalt que sembla paregut. Quan l’oncòleg va descartar la quimio no es va acabar el procés, havia escollit un altre camí més curt però no menys dolorós.

Alguna cosa bona del procés: sí; no una, dues. La primera: la importància de les revisions anuals  per a la prevenció i descobriment de càncers inicials que augmenten la superació amb èxit de la malaltia. La segona: el redescobriment de la família; l’ajuda i suport incondicional del company de camí que es converteix en una columna de recolzament  fonamental, d’altres familiars que supleixen les absències de manera desinteressada, i, com no, dels fills que comencen a entendre que la vida no és un camí de roses i veuen amb preocupació l’evolució del procés.

 Patir un càncer no és irremeiable, això  estic començant a entendre-ho ara. El desconcert inicial està donant pas, poc a poc , a una dona diferent i que s’agafa a la vida perquè encara hi ha gent que la necessita o, si més no,hi ha gent que la vol seguir tenint al costat.

Gràcies a tots els que m’estimeu i us heu preocupat per mi!

Gràcies a Miquel, el meu marit, sense el qual no hagués pogut resistir la pressió d’aquestes circumstàncies .

Crec que comence a tornar d’un llarg viatge.

Una abraçada! Fins aviat!

Almassora, 22 de maig: Festa Gran!

Ràtio: 4 / 5

Estrelles activesEstrelles activesEstrelles activesEstrelles activesEstrelles inactives

  Dia 22 de maig. Comença el dia amb volteig de campanes i despertà a les 8,30 del matí. Almassora treu el de la caixeta per rebre aquest dia. Fa dia de Santa Quitèria, sol i calor, les dones aprofiten per treure's les jaquetes i lluir sense mànigues aquest dia gairebé d'estiu.
  La visita a les calderes, la tradicional mascletà, el repartiment de l'arròs de les calderes, va perfilant el dia gran al poble.

Les Festes

Ràtio: 0 / 5

Estrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactives

Dissabte 17 de maig, Sant Pasqual, festa gran a Vila-real. Anit van començar les festes aquí a Almassora. Comença a manifestar-se ja l'actitut salvatge d'alguns veïns, o potser visitans.

 Aconteixements recents greus podrien ser tema de conversa i discussió però, perquè el ministeri de l'Interior estiga tranquil, parlarem de Festes, de les nostres Festes de Santa Quitèria.
 Divendres 16 de maig a les 12h "CHUPINAZO". Es donen per començades oficialment les festes, tot i que la carpa per als

Conviure amb l'oblit

Ràtio: 5 / 5

Estrelles activesEstrelles activesEstrelles activesEstrelles activesEstrelles actives

Ha mort Adolfo Suárez, el primer president d’Espanya després de la dictadura franquista. Els mitjans han fet ressò de la seua mort de manera desmesurada i sorprén el silenci en què ha viscut els darrers anys aquest home, malalt, i ara l’erigeixen com a redemptor  de tots els mals d’aquella època. Aquest home, fruit de les circumstàncies, va ser, és cert, l’executor d’un canvi, però perquè era la cara menys amarga del règim imperant.

Vist (des de 04-03-15)

© 2009-2014 by GPIUTMD