...espai virtual de reflexió crítica sobre la realitat d'Almassora, la Plana i el món en general. Noticies, històries, art, poesia, contes, cultura,natura, experiències, ...

AlmassoraTeVeu

Una ullada a la polis

La importància del valencià com a canal d’expressió

Ràtio: 0 / 5

Estrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactives
 

Ja fa temps que no escric res de trellat. De vegades el desconcert davant de molts fets i el poc temps lliure ja les tenen aquestes coses. També s’ha de dir que  la immediatesa de les notícies i aconteixements ens embeu i,  tenint molts camps on opinar, et quedes amb un munt d’escrits començats i no acabats, perquè ja hi ha hagut d’altres que han escrit coses molt més interessants i precises que les teues paraules.

A nivell nacional: Gamonal, la llei de l’avortament, ara recentment la baixada de l’Iva a les obres d’Art i a les Falles, la infanta i el seu marit (com no?), la consulta catalana ….A nivell local el Camí la Mar, la poca ètica i potser il·legalitat en la contractació d’alguns mitjans de comunicació locals per part del govern del PP a l’Ajuntament, la possible supressió, per les retallades, d’aules d’infantil al Col·legi Santa Quitèria, el pàrking del grup B i, darrerament, les espectaculars activitats culturals que ens esperen al recent estrenat local cultural de la Casa de la Cultura…. És a dir, moltes coses que bullen al cap i es transformen en  paraules que no arriben enlloc, i són tantes les idees i tan poc el temps!.

Però, arribat aquest punt, ha hagut un fet que m’ha tocat el voraviu i mereix treure el temps d’on siga: el recent tancament de Catalunya Ràdio al País Valencià. No puc dir res més, ni més precís, que ja haja dit Rosanna Cantavella en el seu encertadíssim article a Vila-web; com ella diu, a mi tampoc em queda ja més paciència, només em queda augmentar amb exemples el menyspreu cultural en què vivim els valencians.

Fa uns vint-i-cinc anys, potser algun més, que em dedique a l’ensenyament. Des de sempre he donat les classes en valencià, fins i tot en una de les meues destinacions vaig haver de fer públic al tauler del Centre la circumstància. En tots aquests anys he vist com la nostra llengua es reconeixia com una assignatura més dels currículums escolars i dels instituts. El valencià es convertia en el mitjà de comunicació dels xiquets  a l’escola i nosaltres, docents, havíem d’anar fent els cursets corresponents que acreditaven la nostra preparació. Lluny queden aquells dies del valencià pilot al meu curs de 2n de BUP; aquelles classes de Ferran Guardiola que em van fer veure l’opció de poder escriure en la llengua que pensava i amb  què em comunicava a casa i que, per la meua preparació primària en castellà, desconeixia per complet. Fou aquell el moment en què vaig decidir que estaria bé utilitzar-la.

Aquesta revolució lingüística, aquest prestigi guanyat i recuperat per la llengua, aquesta normalització, està fent aigües. L’obsessió pel trilingüisme: castellà, valencià i anglès; la desaparició de, ara ja sí, tots els mitjans de comunicació en català; el menyspreu amb què els governants, castellanoparlants, no utilitzen la llengua del País, marca, com no, la fi d’un cicle.

Però, com he dit, us donaré alguna dada més amb una anècdota. A començament d’aquest curs l’inspector del nostre Centre ens va convocar als Caps de Departament a una reunió. La seua preocupació era els mals resultats obtinguts pel nostre Centre a les proves diagnòstiques que es fan a 2n d’Eso. Aquestes proves examinen els alumnes en castellà, valencià, matemàtiques, en definitiva, assignatures troncals. L’inspector apuntava la possibilitat que el fracàs es localitzara en la no valoració de les proves, es a dir, en què els professors no havíem fet entendre els alumnes la importància d’aquestes i no s’havien pres, els alumnes, l’interés suficient al fer-les. Fins aquí tot molt bé, però només un detall: l’inspector  va expressar tota l’estona els seus plantejaments en castellà. Tots els presents tenim titulacions en valencià, fins i tot ell; alguns el parlem, fins i tot  ell; tots entenem la llengua, encara que alguns no l’emprem com a llengua vehicular, fins i tot ell.

Les meues reflexions són:

Primer: La manera de valorar i donar importància a les proves diagnòstiques és menyspreant l’ús del valencià, llengua també inclosa en aquestes proves?

Segona: Té l’Administració clara la importància de la nostra llengua, ara, sense mitjans de comunicació en valencià, a nivell escolar o el canal utilitzat per l’inspector denota el poc interès per aquesta i evidencia l’imminent desaparició del valencià a l’escola?

No vull pensar en la possibilitat de la desaparició, però el fet que no puguem escoltar ni veure la nostra llengua utilizar-se amb normalitat com qualsevol altra, en àmbits fins i tot propis de cultura, fa sospitar una amenaça evident.

Veig amb tristesa com allò que estime més, després de tots els meus, pateix el menyspreu d’aquells que ens malgovernen i que, educats amb la llengua de l’imperi,  no es dignen a pronunciar ni una paraula en valencià, d’aquells que s’atreveixen a decidir el que els altres hem d’escoltar o hem de fer servir, la nostra llengua. És el moment d’actuar.  Com a poble hem de ser valents,  “hem de ser optimistes” recordant les paraules de Rosanna Cantavella, i demostrar que els valencians som alguna cosa més que una colla de polítics corruptes, que som gent amb l’esme suficient per fer-los fora quan tinguem l’oportunitat.   

Fins aviat!

Escriure un comentari

Es prohibeixen els insults i ofenses cap a les persones així com paraules malsonants i blasfèmies que desvirtúen el debat i falten el respecte a les persones.

Códi de seguretat
Actualitzar

Vist (des de 04-03-15)

© 2009-2014 by GPIUTMD